si fas servir Sobresortir amb certa assiduïtat, és possible que hagis recorregut alguna vegada a Solucionari, el complement del programa de full de càlcul de Microsoft Office amb què podem realitzar càlculs per assolir resultats d'una manera diferent i molt més afinada. En aquest post veurem exactament per a què serveix i com funciona.
Solver, que en espanyol significa «solucionador» és el nom que s'usa en l'àmbit informàtic per denominar les eines o instruments inclosos dins d'un programa que té com a comesa principal la de solucionar un problema matemàtic.
Per tant, el Solver d'Excel és una eina de càlcul que pot resultar especialment pràctica en determinades circumstàncies, un recurs molt valuós a l'hora d'organitzar el treball a l'àmbit de la logística o la de sistemes de producció. La seva utilitat principal és determinar el valor màxim o mínim d'una cel·la canviant els valors d'altres cel·les, trobant objectius optimitzats per a models lineals i no lineals. Ho explicarem amb més detall a continuació:
Cel·les de variables i cel·les objectiu
Per entendre com funciona Solver i com ens pot ser útil cal explicar abans dos conceptes bàsics: cel·les de variables i cel·les objectiu.*
La base del funcionament de Solver rau a les cel·les de variables, també anomenades cel·les de variables de decisió. Aquestes cel·les s'utilitzen per calcular fórmules a les cel·les objectiu, també conegudes com a «de restricció». El que fa Solver és ajustar els valors de les cel·les de variables perquè compleixin els límits que marquen les cel·les de restricció, obtenint així el resultat desitjat a la cel·la objectiu.
(*) La nomenclatura utilitzada en les versions de Solver anteriors a Excel 2007 era diferent: les cel·les de variables s'anomenaven «cel·les canviants» o «cel·les ajustables», mentre que la cel·la objectiu s'anomenava «cel·la de destinació».
Com fer servir Solver: un exemple d'aplicació
Tot això pot sonar una mica complicat, però, s'entén millor amb un exemple. Això ens ajudarà a veure com pot ser d'utilitat aquest complement d'Excel:
Imaginem que una empresa de producció té un full d'Excel amb tres columnes, cadascuna corresponent a un dels productes que fabrica: A, B i C.
Per fabricar cadascun d'ells cal una certa quantitat de tres tipus diferents de matèries primeres, que es mostren és les files X, Y i Z. Posem que per produir una unitat d'A cal una unitat de la matèria X, dos de Y i tres de Z. Per produir B i C calen altres combinacions de quantitats i de matèries primeres.
Afegim una nova columna (anomenem-la D) on figuren la quantitat màxima disponible de cadascuna d'aquestes matèries primeres. També posem una nova fila, més avall, on es detalla el benefici generat per cada unitat de producte venuda. Senzill.
Amb totes les dades sobre la taula, la pregunta que ens plantegem és la següent: Com esbrinar la combinació òptima de productes a fabricar tenint en compte la quantitat limitada de matèries primeres? Així és com hem de procedir:
- Primer, anem a la barra d'eines i accedim a Solucionari (des dades, grups Anàlisi).
- Després seleccionem la cel·la objectiu (H8) i, al panell, seleccionem l'opció Max i al quadre Canviant les cel·les de variables escrivim en el nostre cas, C10:E10.
- Agreguem restriccions prement el botó «Afegir»: En Referència de la cel·la H5:H7, és a dir, el rang de cel·les per al qual voleu restringir el valor; ia restricció F5:F7.
- Finalment, premem el botó «Resoldre» perquè els resultats apareguin a les cel·les de la fila 10.
Aquest que hem posat és un exemple simple. Un cas presentat per mostrar més o menys la utilitat i el funcionament daquesta eina. De fet, amb Solver es poden dur a terme operacions molt més complicades. Per això és tan interessant per a empreses i professionals que manegen grans quantitats de dades.
Algorismes usats per Solver
Solver funciona amb tres algorismes o mètodes de resolució diferents, que l'usuari pot seleccionar a través del quadre de diàleg Paràmetres de Solver. Són els següents:
- LP Simplex, per resoldre problemes lineals.
- Evolutiu, per a la resolució de problemes no suavitzats.
- Generalized Reduced Gradient (GRG) Nonlinear, indicat per a la resolució de problemes que són no lineals suavitzats.
Es pot triar un mètode o un altre des del botó d'Opcions al quadre de diàleg Paràmetres de Solver. Després, és possible desar els diferents resultats obtinguts a través de Solver en diferents fulls de càlcul. Cadascuna poden contenir les seves pròpies seleccions de Solver, per ser consultades a posteriori. També és possible, fins i tot recomanable, definir més d'un problema en un full de càlcul usant les opcions de Carregar/Guardar i així desar els problemes individualment.